La premsa ha dit...
“Jumon Erra ens situa en un tipus d'avantsala apocalíptica, un pas previ a la distopía de Mad
Max. Però, malgrat el clima o gràcies a la tensió que d'aquest es desprèn, les petites històries dels tres personatges i les relacions que entre ells s'estableixen cobren una excepcional dimensió. La seva “heroïcitat” envers els seus conciutadans amaga una fugida de les pròpies misèries que aniran apareixent en diferents flashbacks. El lliurament a “la causa” serà més aviat una espècie de necessitat de redempció. La companyia La Danesa, en el seu segon espectacle com a tal, trepitja un terreny àrid i difícil que ens fa transitable gràcies al sentit de l'humor, irònic fins al sarcasme, amb què teixeix les relacions entre els personatges. Juga també a favor la codirecció de l'actriu Elena Fortuny i el propi autor. La senzillesa escenogràfica i la mesurada il·luminació contribueixen a enaltir el més destacable de l'espectacle: la brillant interpretació de Jordi Brunet, Eva Cartañà, Elena Fortuny i Nesa Vidaurràzaga.”
“El jove autor Jumon Erra ens ha sorprès gratament amb aquesta obra.”
“Una obra que apunta maneres i que recomanem a tot aquell que desitgi fugir de produccions més ambicioses i gaudir amb un relat evocador que fuig d'arguments lineals i que suggereix sense caure en la pedanteria.”
“Amb una bona ambientació escènica que representa l'interior de la torre de vigilància, amb un aire ecològic gràcies a la fusteria natural, un potent acompanyament musical i una matisada il·luminació, a estones vermell encès, vermell foc, el muntatge té la virtut de comptar amb quatre intèrprets que garanteixen l'aportació d'un plus de rigor a un guió gens fàcil d'executar pel seu caràcter apocalíptic”
“La trama es desenvolupa entrellaçant un passat proper amb el present, en el qual s'intueix el final que a poc a poc s'aproxima als protagonistes. Encara que el desastre ecològic i social es palpa en l'ambient, no és aquest el tema central de l'obra, sinó més aviat una irònica reflexió sobre les relacions, sobre la petitesa de les persones que, per més colpidor que sigui l'escenari, no deixen de comportar-se com si fossin nens a una llar d’infants.”
“Un drama apocalíptic amb la preocupació ecològica com a marc. L'obra barreja intriga i humor amb molt mestratge, i ens convida a investigar sobre què som capaços de fer pel ben comú. (…) Eco-art pels més compromesos (…)”